
(segue)
Alcuni santi poi sono invocati con una specifica qualità taumaturgica.
Per un temporale o una sciagura:
Santa Barbara e San Simon, Dio te salvi di saet e di tronn e di leghi dei Grison (invasori protestanti).
Per problemi agli occhi:
Santa Luzia, famm ‘ndà fo’ sta purcheria. Occ in dent e busch in fo’, Santa Luzia tiremel fo’.
Per la perdita di un oggetto:
Sant Antoni de la barba bianca, femm truà quel che me manca, Sant Antoni de la barba nera, femm truà la perla nera. Famm truà quel che me vee, Sant Antoni te vori bee.
Per dirimere discussioni nel gioco:
San Giuan fa mai l’ingann.
Per trovare marito
Sant Antoni, famm fa un bon matrimoni, san Damian anca duman, sant’Agnes anca ‘sto mes.
Il riferimento religioso entra anche in filastrocche leggere e scanzonate come
Mi pianti una pianta in unur de San Francesc: se la taca minga de vert, la taca de secc.
El laurà de la festa, el ve dent de la porta, el va fo’ de la fenestra.
Oh Gesu’ d’amur aces, quanti ciocch ho ciapaa sto mees, o mio caro buon Gesu’ mi la cioca la ciapi pu’.
Al g’aveva reson san Peder che quel bon l’era quel negher.
La diseva Santa Caterina: chi ie fa, ie nina.
Ave Maria grazia plena, a laurà me fa maa la schena.
A Cremia
San Miche d’Arcangel cun la veste d’angel, i scarpett de la punta quadre, oh madre, stoi benn? Camine, oh slandre, che sune el santus de la mese grande!
S. Maria Mater Dei, liga el sac che scapa el mei, Requiem eterna, bestie sta ferma!
A Musso
Sant Antoni del pumel che ‘l sunava el campanel, el campanel al s’é rumpii, Sant Antoni al s’é stremii, l’é andaa dedree a una porta, l’ha trua una cavera morta, el g’ha taia via i urecc e ‘l g’ha fai dent du bei curnett.
A Pianello
Vuna la fila, vuna la taia, vuna la fà i capei de paia, vuna la prega San Martin de purtacc un sutanin, un sutanin de la frisa rosa.
Per non parlare poi degli innumerevoli detti popolari riferiti ai santi “stagionali” ancora molto citati in relazione ai lavori campestri o alle condizioni metereologiche.
Per San Maur un frecc del diaul, per sant Antoni un frecc de demoni, per san Sebastian un frecc de can.
Sant Antoni de la gran fredura, san Lurenz de la gran calura, l’un e l’oltru poch i dura.
Dopu S. Antoni tucc i di’ i en del demoni.
S. Antoni de la barba bianca prima o dopu la nef nun manca.
Per S. Agnes solte fore la luserte di scees.
Per S. Sebastian un frecc de can.
A san Fabian e Sebastian curr el suu per el munt e per el pian.
S. Sebastian un’ura in man.
S. Sebastia cun la viola in man.
Per san Tumas el di’ ‘l se slunga dala boca al nas.
A s. Bias se benedis la gola e ‘nas.
A Natal un sbadacc d’un gall, a S. Bias do ur in pas.
A san Valentin pianta ‘l aj e ‘l scigulin.
A san Matia la nef la va via.
A san Giusep fiuriss el perseghet.
Per san Giusep se tra fora scarp e calzet.
Quant la Quaresma la toca tri més , nas la roba anca sui sces.
Quant al piof el di’ de Pasqua pusee uga che frasca.
El di’ de l’Ascenza fa minga la niada gnanca la runden.
Se ‘l piof el di’ de santa Crus castegn marcc e marcc i nus.
Per santa Croos ‘l invernin l’é a poos.
A san Vito e Mudest ‘l acqua l’é pegg di tempest.
Se ‘l piof el di’ de san Giuan el succ al fa poc dann.
Pasaa el san Giuan tucc i sceres i fan dent i giann.
La sguazza de san Giuan la fà guari’ tucc i malann.
A Santa Madalena ghe vor un pir per scena.
Santa Madalena la ne vor un per scena, sant’Ana un in dela funtana.(annegamenti possibili, attenzione).
L’acqua de sant’Ana ‘lé mei de la mana.
Sant’Ana e santa Susana: una la me sveglia, una la me ciama al son de la campana
A san Lurenz ‘l uga la penc.
A san Roch i risc i é a un tir de sciop e i nus i burla fora di bocc.
A san Vincenz la gran fregiura, a san Lurenz la gran calura, l’una e l’oltra poch la dura.
Dopu san Bartulumee l’acqua ‘lé bona de lavà i pee.
S. Michee ‘l tira via la merenda e ‘l porta el candelee.
Pasaa san Michee la pianta ‘lé tua, el fich ‘lé mee.
Dopu san Michee poch bell te vedaree.
A san Michel el colt al munta al ciel.
A santa Teresa se sumenza a distesa.
Per i Sant palto’ e guant.
Per i Sant ‘lé de vesti’ penin e grant.
A san Martin ‘l invernu ‘lé visin.
Per santa Caterina o nef o brina, el frecc al se rafina.
A santa Caterina to’ su la capina e ‘l restel e va’ in casina a preparà la fasina.
A sant Andrea prepara la prea (mattonella da portare a letto).
A sant Ambros ell foch al coos.
Natal in frasca (bello), Pasqua in brasca.
Per san Silvester tee saraa port e finester.
Ecco questa era parte del mondo dei nostri avi che qualcuno potrebbe arricchire ancora.
Germana
articolo tratto dal notiziario “Hesed” n° 14 della Comunità Pastorale “San Luigi Guanella”, dicembre 2024

